2 de novembre de 2006

OMBRES I REFLEXOS

OMBRES I REFLEXOS (2006)


Fins el 15 d'abril (2007) la podreu visistar diàriament al "Monestir" de Cervià de Ter.


Quant s’interromp el camí de la llum es produeix l’absència de claror i es genera irremeiablement la foscor, el volum, el contorn. Però també es pot donar la possibilitat de canviar-ne el seu rumb i crear noves imatges amb la llum reflectida.

Fins aquí, més o menys i amb poques i planes paraules, la part científica del tema. Segur que moltes vegades ens hem sentit atrets o ens hem fixat amb les ombres que deixa qualsevol cos, ombres que les podem trobar curioses, fantasmagòriques a vegades, o bé fins i tot boniques, com també ens poden venir al cap qualsevol cosa o pensament que res té a veure amb el cos-objecte que de la llum en provoca l’ombra. Les ombres dibuixen formes que, si entrem en el seu joc de foscors, ens fan volar la nostra imaginació.

Un altre fenomen són els reflexos, imatges reflectides pels seus raigs de llum que podem veure sobre cristall, aigua o metall que ens fa veure una imatge que en una complicitat entre la direcció de la llum i la superfície on es reflecteix se’ns mostra una mica desdibuixada. Quan els reflexos ens ensenyen els seus colors en una imatge abstracta la nostra imaginació hi pot veure qualsevol element per nosaltres conegut. Tornem a la imaginació com en les ombres.

Aquest ha estat el tema del nostre darrer treball que ara tenim el goig de mostrar-vos. Ombres i reflexos o una combinació dels dos fenòmens captats des de l’ull fotogràfic de cada u de nosaltres, jugant amb la nostra imaginació i també, perquè no, amb la vostra.

ESPEREM QUE GAUDIU D’AQUESTES FOTOGRAFIES !

8 de març de 2006

FOTOGRAFIA ESTENOPEICA

Fotografia Estenopeica (2006)





En un món ple de píxels, megues i d'embogit consum de fotografia digital, hem volgut recordar, treballar i reivindicar la fotografia de sempre des d'una de les seves branques més senzilla i bàsica i sense cap més eina que la llum.

Simplement en una caixa ben tancada que tan sols entri llum per un forat ben petit i posant-hi a dintre material sensible a la llum, podem experimentar el plaer de tornar gairebé als orígens de la fotografia.

La fotografía estenopèica és una manera tant gratificant i fascinant que captiva als qui ho hem provat de manera quasi misteriosa, però sempre de manera plàstica, creativa,...fantàstica.

Per aquest motiu volem dir-vos que aquestes imatges que podeu veure, estan carregades de la il·lusió que hi hem posat tots i totes i de les bones estones que hem passat plegats per a realitzant-les,per tant us volem dir que...
DESITGEM QUE GAUDIU D’AQUESTES FOTOGRAFIES.

11 de febrer de 2006

AIGUA

AIGUA(2005)

L'aigua és un dels elements que se'ns pot presentar de maneres més diferents. Un element bàsic que podem veure en un plàcid llac, fent el seu suau o esvalotat camí en un riu, rajant en una humil font o caient en un immens salt. La veiem en la pluja, s'enfada i es torna violenta, plàcida en la immensa mar.

Durant tots els temps la'igua s'ha pintat, se n'ha fet poesia, s'ha escrit i també s'ha fotografiat com a company de viatge de la nostra història.

Nosaltres hem volgut plasmar aquest do de la natura amb les nostres fotografies, lliurament, tal i com la veiem cadascú des de les nostres càmares fotogràfiques. Seguiu el seu moviment o deixeu-vos portar per la seva complicitat.


TEXTURES


TEXTURES (2003)

... de parets, de fusta, de terra, subtil o contrastada,... i molt més. Hem plasmat en els negatius la intenció de veure-hi una riquesa de detalls, la vida que pot tenir allò que només aparentment no és vida. Aquelles textures trncades per una esquerda angoixant i tot allò que us digui cada autor, una emoció, un missatge, doncs elles, cadascuna de les fotografies, ens parlen, tenen la seva pròpia vida.

Només les hem de mirar.



RETRATS

RETRATS (2002)

Un recorregut per veure com cada autor experimenta i veu el retrat, tema inesgotable, amb diferents ambients, situacions i tècniques, preparat o improvisat.
Què va fer que el fotògraf premés el disparador de la càmara immortalitzant aquell instant màgic i transformant-lo en etern?


COL.LECTIVA DE FOTOGRAFIA

Col·lectiva de fotografia (2001)

els autors d'aquestes fotografies sóm autodidàctes i el centre cívic de St. Narcís ens dóna l'oportunitat de mostrar com cadascú de nosaltres desenvolupem la nostra visió del món.




Cada foto una història, cada història una visió particular. La diversitat defineix i enriqueix a la resta del grup.


I en els inicis d'Hidroquinona:
Flors (1999)
Verdures (1998)
Racons de Girona (1998)

10 de febrer de 2006

Col.lectiu d'amants de la fotografia



hidroquinona. química. p-hidroxi-benzè (HO-C6H4-OH). Agent revelador fotogràfic conegut ja des de 1880. Substància bàscia per al desenvolupament dels processos fotogràfics en blanc i negre.

hidroquinona. col.lectiu de fotografia. Grup d'apassionats per la fotografia que es va formar cap a l'any 1996. La idea va sorgir d'alguns dels alumnes de cursos de fotografia que es desenvolupaven al centre cívic de St. Narcís (Girona). Al no conformar-se d'acabar la seva formació, va néixer les ganes de trobar-se i ser autodidactes. El primer dimarts de cada mes es reuneixen sens falta des d'aleshores.
El col.lectiu ha crescut en nombre de membres, en experiències, en sortides, en exposicions col.lectives i individuals. Compartir i mostrar la nostra passió a través de l'art de la fotografia és la nostra raó de ser.
Entre nosaltres, cadascú mostra la seva experiència i la seva manera de veure el món a través de la càmara fotogràfica.

hidroquinona. qui som:

Col.lectiu que es fa i es desfà, obert, flexible i que evoluciona amb els temps, però de base hi trobareu: Albert Sala. Jaume Roca. Salvador Clotas. Rosa Prunell. Vicenç Rovira. Jaume Puig. Xavier Llauger. Ramon Llausàs. Quim Llunell. Josep Vilagran. Àlex Saus. Pere Roura. Gemma Roca. Jordi Buisan. Maria Martínez...